FRANQUISME A MANRESA (1939-1959)
En aquesta entrada a partir de la lectura del blog "El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)" exposaré una sèrie de temes per conèixer de primera mà com va ser la posguerra a una ciutat catalana com Manresa.
Com explican en el blog: El franquisme, sobretot al llarg del període 1939-1959, es va caracteritzar per la por, la repressió política i social, el control ideològic i moral de la població, la pobresa i la manca de les llibertats i drets humans més elementals, tant individuals com col·lectius. Això permetia al govern, entre altres coses, perseguir la llengua i la cultura catalanes i anorrear els drets sindicals i laborals de la classe treballadora.
Es tracta, doncs, d'un període fosc per a una majoria de ciutadans i ciutadanes, que no es podien expressar lliurement, alhora que permetia la fortuna d'alguns dels que col·laboraren activament amb el règim.
Per exemple, a Manresa, una trentena de manresans van ser afusellats al Camp de la Bota i molts d'altres van ser empresonats o bé depurats i despatxats de llurs feines durant la immediata postguerra.
Però... que va ser realment el franquisme?
Va ser una llarga dictadura, personalitzada en la figura del general Francisco Franco, qui va acaparar tots els poders de l'Estat fins a la seva defunció, el 1975.
Aquesta dictadura es va imposar per la força després d'un cop d'estat militar contra el govern legítim de la II República, i que va provocar una tràgica guerra civil (1936-1939), una de les conseqüències de la qual va ser la mort de centenars de milers de persones.
A MANRESA
El dia 24 de gener de 1939, a primera hora del matí, les tropes franquistes arribaven al terme municipal de Manresa. Pels volts de les deu ocupaven el centre de la ciutat.
Pocs s'imaginaven que, en realitat, començava una època de penoses privacions i una llarga dictadura que no tenia cap interès a cercar una autèntica reconciliació després del desastre humanitari de més de trenta mesos de guerra civil.
Un mínim de 755 manresans i manresanes van perdre la vida a causa de la Guerra Civil, la repressió franquista i la deportació als camps nazis. Segons la tipologia de la seva mort, els podem classificar de la manera següent:
• assassinats a la rereguarda republicana (158)
• morts o desapareguts al front de guerra (507)
• morts pels bombardeigs de l’aviació franquista (35)
• assassinats a l'entrada de les tropes franquistes a Manresa (5)
• morts en centres de reclusió franquistes (6)
• executats pel règim franquista al Camp de la Bota (28)
• morts als camps d’extermini nazis (16)
Hi ha restes de informacions sobre algunes d'aquestes morts o per dir quan algú estaba molt greu, com per exemple aquest escrit de dalt, que pertany al comandant metge director de l'Hospital Militar de Guadalajara que es dirigeix a l'alcalde de Manresa, perque comuniqui als familiars de Josep Font Sala, veïns de la ciutat, que està hospitalitzat de gravetat. Segons la nota manuscrita, la informació ha estat notificada verbalment a la família de l'afectat.
Va ser molt difícil tornar a la normalitat. El 1939, tot just acabada la guerra civil, el país estava desfet.
Els familiars demanaven a l'alcalde on es trobaven els seus fills, o qui fos, i aquest els hi deia moltes vegades que havien sigut traslladats a França. Altres vegades, no es trobava informació d'on podien estar, molts nens que hi estaven a les colònies, no s'hi trobaven desprès.
A més a més, també volien que els hi retornessin les seves propietats o materials perduts, robats o confiscats durant la guerra civil. A continuació poso una sèrie d'imatges extretes del blog amb escrits demanant aquestes coses a l'alcalde.
1: Petició de l’alcalde de Manresa al comandant de la Guàrdia Civil local perquè esbrini el destí de dues nenes, Rafalinda i Erica Mann, de 12 i 5 anys, respectivament, que havien estat allotjades en una colònia infantil anomenada “Camèlia”, situada als voltants de Manresa, el 1938.
2: Notificació de l’empresa Minas de Potasa de Súria adreçada a l’alcalde de Manresa; s’hi expressa la voluntat de recollir el material que durant el període revolucionari havien deixat a l’Ajuntament, consistent en martells perforadors i 12 llums d’oli de mines, per part del facultatiu Josep Rivera.
La dècada dels 40 van ser anys de pobresa per les destrosses de la guerra, l’aïllament internacional d’Espanya i perquè el govern franquista pretenia que el país fos autosuficient: per això va imposar l’autarquia. La corrupció existent i l’estraperlo van empitjorar la situació.
A la postguerra els sous eren miserables, del tot insuficients per tirar endavant una família. Això obligava, entre altres coses, que els nens i nenes s’haguessin de posar a treballar molt abans de l’edat legalment permesa.
Centrant-me en l'estraperlo, s'ha de dir que va ser un cas de suborn que va afectar directament a Alejandro Lerroux, líder del Partit Radical. I a Manresa va passar que la manca de tota mena de productes de primera necessitat -a causa en bona part de la mateixa política econòmica autàrquica del govern de Franco- en va portar al racionament. Així, i fins l'any 1952, les autoritats franquistes expediren les cartilles de racionament, les quals havien de garantir el repartiment de productes bàsics a un preu fixat per l'Estat, però que a la pràctica resultaren del tot insuficients a l'hora de satisfer les necessitats mínimes de la població. Això va comportar, davant la misèria i fam existents, haver de recórrer al mercat negre (estraperlo), on es podien adquirir aquesta mena de productes essencials per a la vida quotidiana, però a un preu molt superior a l'oficialment establert.
La dictadura destruí el model educatiu de la República i imposà el seu. D'un sistema lliurepensador que es basava, entre d'altres trets, en el paper actiu de l'alumnat dins l'Escola.
La Falange va tenir un paper decisiu en el control ideològic i en el sistema de valors que el règim volia inculcar als infants ja des de l'inici de la seva escolarització. Un sistema retrògrad, de pensament, llengua i religió únics, jerarquitzat a l'estil paramilitar, en què els càstigs corporals eren habituals i la separació de nois i noies era obligatòria.
Un dels suports bàsics del règim franquista va ser l’Església catòlica. A més a més, en les monedes de l'època posava: “Francisco Franco, Caudillo de España por la gracia de Dios”.
La dictadura considerava que un espanyol com cal havia de ser catòlic i l’estricta moralitat religiosa s’imposava a tota la societat. Constantment es realitzaven misses, processons, grans celebracions de festivitats religioses, campanyes contra la blasfèmia (document núm. 3)...
3
El franquisme va ser una època de moltes repressions en tots els sentits i també va imposar una moralitat oficial que afectava i condicionava la vida quotidiana de les persones. Per exemple, no era permès que nois i noies es poguessin banyar junts a la piscina municipal.
Adjunto el link d'aquest blog i on es poden trobar uns videos bastant interessants, de testimonis entrevistats: http://www.memoria.cat/franquisme/
No hay comentarios:
Publicar un comentario