LA VOZ DORMIDA
Primer de tot, cal començar dient que el director, Benito Zambrano, va fer aquesta pel·licula amb la intenció que l'espectador entenguès el dolor humà que es vivia a la postguerra espanyola i mostrar que la Guerra Civil, de la mateixa manera que cap altra, no va haver d'ocórrer.
Volia que la pel·licula fora "una baixada a l'infern perquè allò era un infern".
Tot i que molta gent no hi estava d'acord amb el fet de que s'haguès fet una pel·licula d'aquest estil, mostrant aquell passat, ell va contestar: "Sembla que molesta que comptem cosa així. Està clar que la Guerra Civil és una època important, extraordinària i convulsa de la història d'aquesta país, van ser 40 anys de dictadura i que jo sàpiga, encara no portem 40 anys de democràcia".
"Els americans fan pel·lícules de Vietnam, de la Guerra Mundial i no passa res. No oblidem que aquí hi ha moltes famílies que encara no han trobat ni enterrat els seus morts", conclou.
És en 2011, quan ell va adaptar el llibre de Dulce Chacón basat en testimonis de persones que han viscut durant la dictadura. La pel·lícula s'enfoca en la repressió i les condicions de vida dels habitants, particularment de les dones empresonades, just després de la guerra civil. Des del principi, la pel·lícula denúncia amb un realisme exemplar i una atroç duresa, l'amplitud de la repressió durant la postguerra.
Dins de la pel·licula, ens trobem amb escenes que reflecteixen les tortures que es van aplicar a les presons de l'època, com maltractaven tant als homes com a les dones per treure la informació que ells volien.
També està molt visible la por que tenien, i que els perseguia diariament. Tots desconfiaven de tots, i reinava la inseguretat.
Pel que fa a les dones, elles no només van ser afusellades, empresonades i torturades durant la dictadura, també van patir una repressió de gènere amb l'objectiu d'imposar un model patriarcal i únic de ser dona.
No hi havia cap llibertat d'expressió. La voz dormida es refereix al pensament republicà que no es podia expressar de manera lliure.
Un dels pilars bàsics del règim franquista va ser l'Església catòlica, que es va convertir en un instrument més de la seva propaganda. L'església no va voler saber res de les pallisses, tortura i mort a les presons franquistes.
Aquesta pel·licula t'ensenya humilitat, valor, fortalesa, dignitat i a ser fidel a les teves idees.
Una pel·lícula pot ser molt més eficaç que qualsevol discurs per entendre millor alguns episodis confusos de la nostra història.
L'única manera de viure en pau amb el seu passat és reconèixer el que va passar.
Bibliografia
- http://www.elmundo.es/elmundo/2011/09/14/cultura/1316003235.html
- https://es.slideshare.net/rosamorenolengua/la-voz-dormida
- http://www.elmundo.es/elmundo/2011/09/21/paisvasco/1316629104.html
- https://culturexchange2.wordpress.com/2015/01/18/la-voz-dormida-de-benito-zambrano-un-papel-de-memoria-2/
No hay comentarios:
Publicar un comentario