PERSONATGES CLAU DEL BÀNDOL REPUBLICÀ
Durant la Guerra Civil espanyola, apareixen uns personatges que han marcat d'una manera o un altra la història de l'Espanya d'aquell periode, i que són molt importants al nostre pais.
En aquesta entrada, però, només em centraré en explicar tres d'ells, la Pasionaria, Frederica Montseny i Buenaventura Durruti.
Dolores Ibárruri, coneguda com "la Pasionaria"
La Pasionaria va ser una figura rellevant durant la Guerra Civil. Durant aquest període es va convertir en un mite per a una part d'Espanya, sent famosa pels seus discursos a favor de la causa republicana.No només va lluitar per les seves idees polítiques sinó que també ho va fer pels drets de totes les dones sense importar la seva classe social, perquè tota dona tenia dret a escollir el seu propi destí.
Es va traslladar a Madrid per treballar al diari Mundo Obrero, a través del qual va canalitzar la seva vocació política. Va escollir el seu pseudònim Pasionaria perquè el seu primer article a la premsa obrera va ser publicat per Setmana Santa.
Seu va ser el lema «No passaran!»:
Crida pronunciada per la Pasionaria en nom del Partit Comunista davant els micròfons del Ministeri de Governació, el 19 de juliol de a 1936.
A través de las notas del gobierno y del Frente Popular, el pueblo conoce la gravedad del momento actual. En Marruecos y en Canarias luchan los trabajadores, unidos a las fuerzas leales a la República, contra los militares y fascistas sublevados.
Al grito de ¡el fascismo no pasará, no pasarán los verdugos de octubre!... los obreros y campesinos de distintas provincias de España se incorporan a la lucha contra los enemigos de la República alzados en armas. Los comunistas, los socialistas y anarquistas, los republicanos demócratas, los soldados y las fuerzas fieles a la República han infligido las primeras derrotas a los facciosos, que arrastran por el fango de la traición el honor militar de que tantas veces han alardeado.
Todo el país vibra de indignación ante esos desalmados que quieren hundir la España democrática y popular en un infierno de terror y de muerte.
Pero ¡NO PASARÁN!
España entera se dispone al combate. En Madrid el pueblo está en la calle, apoyando al gobierno y estimulándole con su decisión y espíritu de lucha para que llegue hasta el fin en el aplastamiento de los militares y fascistas sublevados.
¡Jóvenes, preparaos para la pelea!
¡Mujeres, heroicas mujeres del pueblo! ¡Acordaos del heroísmo de las mujeres asturianas en 1934; luchad también vosotras al lado de los hombres para defender la vida y la libertad de vuestros hijos, que el fascismo amenaza!
¡Soldados, hijos del pueblo! ¡Manteneos fieles al gobierno de la República, luchad al lado de los trabajadores, al lado de las fuerzas del Frente Popular, junto a vuestros padres, vuestros hermanos y compañeros! ¡Luchad por la España del 16 de febrero, luchad por la República, ayudadlos a triunfar!
¡Trabajadores de todas las tendencias! El gobierno pone en nuestras manos las armas para que salvemos a España y al pueblo del horror y de la vergüenza que significaría el triunfo de los sangrientos verdugos de octubre.
¡Que nadie vacile! Todos dispuestos para la acción. Cada obrero, cada antifascista debe considerarse un soldado en armas.
¡Pueblos de Cataluña, Vasconia y Galicia! ¡Españoles todos! A defender la República democrática, a consolidar la victoria lograda por el pueblo el 16 de febrero.
El Partido Comunista os llama a la lucha. Os llama especialmente a vosotros, obreros, campesinos, intelectuales, a ocupar un puesto en el combate para aplastar definitivamente a los enemigos de la República y de las libertades populares. ¡Viva el Frente Popular! ¡Viva la unión de todos los antifascistas! ¡Viva la República del pueblo! ¡Los fascistas no pasarán! ¡No pasarán!
Ha estat considerada una dona molt activa, una gran oradora i amb les seves idees polítiques molt clares o forts, el que la va portar a ser empresonada en múltiples ocasions.
Després de la Guerra Civil es va exiliar a l'URSS, i quan Franco va morir, va tornar a Espanya, i va ser triada als seus 82 anys com a diputada de les Corts Constituents.
"Es mejor vivir de pie, que morir arrodillado." - La Pasionaria
Frederica Montseny
Va ser dirigent anarquista espanyola, una de les figures més emblemàtiques del moviment obrer espanyol. Frederica Montseny va ser, a més, una brillant escriptora i oradora.
Membre destacat de la F.A.I. (Federació Anarquista Ibèrica), l'ala més radical de la C.N.T., Frederica Montseny va mantenir implacablement un enfrontament dialèctic amb els seus companys del sector més moderat, els trentistes.
La crucial qüestió ètica que va haver d'enfrontar la C.N.T. als pocs mesos de començar la Guerra Civil, durant el govern de Largo Caballero, va afectar profundament a Frederica Montseny. En efecte, dels quatre ministres confederals que van ser nomenats com a representants de la C.N.T. en el govern, un va ser ella.
Frederica Montseny es va convertir així en la primera dona en la història d'Espanya en ocupar un càrrec d'aquestes característiques. Va ostentar el lloc de ministra de Sanitat i Assistència Social. Va promulgar des del seu ministeri un decret legalitzant l'avortament. Va incorporar també a les seves competències la tasca d'atenció als refugiats.
Frederica Montseny va ser una de les primeres veus que va establir una correlació directa entre l'alliberament de la dona i els idees llibertàries. Ella mai no és va considerar feminista, Tot i que les seves tesis han acabat formant part del cos ideològic del feministe contemporani. En un dels seus primers escrits afirmava: "Feminisme? Mai. Humanisme? Sempre."
"No hem estat, no som, i no serem mai feministes. Considerem que l'emancipació de la dona està íntimament lligada a la veritable emancipació de l'home." - Frederica Montseny
Va arribar a proposar el federalisme com a mecanisme de col·laboració entre les diverses forces antifeixistes, mitjançant el qual cada territori podria organitzar la seva socialització sense haver de seguir una única tendència:
"Políticament, som nosaltres precisament, els militants de la CNT, els primers que hem parlat d'allò que considerem condició tàcita per a la veritable estructuració democràtica d'Espanya: una república federal, amb autonomia de regions federades entre si, constituent una Federació Republicana Socialista d'Ibèria." - Frederica Montseny
Va haver d'exiliar-se a França el febrer de 1939, on dos anys després va ser perseguida per la policia nazi i retinguda a la presó.
L'abril de 1977 va retornar a l'Estat Espanyol per a la reconstrucció del sindicat anarquista, i va participar en el primer gran míting de la CNT des de 1939. Ni l'exili ni els seus problemes de visió van impossibilitar-la en la propaganda i difusió dels ideals llibertaris que defensava. Així, en els seus últims anys va reivindicar a l'Estat la devolució del patrimoni sindical confiscat a la CNT després de finalitzar la Guerra Civil, es va oposar als Pactes de la Moncloa i al sistema polític constitucional espanyol recentment instaurat.
Buenaventura Durruti
Va ser un lluitador anarquista espanyol. En 1903, va ser arrestat durant una vaga a favor de la reducció de la jornada laboral a deu hores. En sortir de la presó, es va emprar com a obrer ferroviari. Això, sumat a la misèria que va viure des de petit, va determinar la seva vida com a revolucionari. En una carta a la seva germana Rosa, Bonaventura escrivia: "Desde mi más tierna edad, lo primero que vi a mi alrededor fue el sufrimiento no sólo de nuestra familia sino también de nuestros vecinos. Por intuición, yo ya era un rebelde. Creo que entonces se decidió mi destino".
Es va afiliar a la mateixa central que el seu pare, la Unió General de Treballadors (UGT), però després de la vaga general d'agost de 1917, va ser expulsat de la UGT i es va veure obligat a exiliar-se a França. Va tornar a Espanya al gener de 1919 i es va afiliar a la Central anarquista, la Confederació General del Treball (CNT).
Durruti va formular una teoria de la revolució social basada en el cop d'estat insurreccional, a càrrec de grups de combat minoritaris. Amb l'adveniment de la dictadura de Primo de Rivera, Durruti i Ascaso van viatjar a l'Argentina i als altres països d'Hispanoamèrica; mitjançant atracaments entesos com activisme revolucionari, van reunir durant aquest període fons per a les agrupacions anarquistes. De nou a Europa, es van radicar a França. En 1927 van ser detinguts al descobrir-se els seus plans per segrestar a Alfons XIII. Expulsats d'Espanya l'any següent, van viatjar a Berlín i es van establir a Bèlgica en 1929.
En proclamar-se la Segona República (1931), es va instal·lar a Barcelona i va impulsar la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Oposat a la consolidació de la República parlamentària i als successius governs republicans, va participar activament en les revoltes anarquistes.
Amb l'esclat de la Guerra Civil, va dirigir les forces anarquistes a Barcelona durant els combats del 19 de juliol de 1936. Va promoure el Comitè de Milícies Antifeixistes i va encapçalar una columna de milicians que va ser enviada al front d'Aragó per prendre Saragossa.
Durruti va començar a participar en actes d'acció directa, dins d'una petita organització clandestina que es va identificar per mitjà de diversos noms, com "Crisol", "Los Justicieros", "Los Solidarios", "Nosotros". No era una banda terrorista, com els qualificava la premsa groga. A través de la memòria dels seus militants, avui se sap que van ser responsables de la mort del governador de Vizcaya i del president Eduardo Dato.
“El Comité Nacional de la CNT, que llevaba una vida clandestina, no podía hacer frente a aquella situación, y solicitaba a los militantes del resto de España medios y soluciones para contrarrestar la ofensiva burguesa y policíaca que tenía lugar en Barcelona. Pero todo resultaba en vano. Al asesinato en la vía pública seguía una persecución autoritaria sañuda y constante. Lo mejor de lo mejor de nuestros militantes estaban amenazados por el dilema: matar, huir o caer en prisión. Los violentos se defendían y mataban; los estoicos mueren y también los bravos, a quienes se asesina por la espalda; los cobardes y prudentes huyen o se esconden; y los despreocupados más activos dan con sus huesos en la cárcel". - Company anarquista Buenacasa
El dia 19 de novembre, mentre es dirigeix en cotxe cap a la zona de combats, el líder anarquista rep un tret al pit i mor l'endemà.
La mort de Durruti és un tema molt controvertit encara en l'actualitat. Hi ha tres hipòtesis sobre la procedència de la bala fatal que va acabar amb la seva vida. Uns diuen que van ser els comunistes, partidaris de la UGT; altres sostenen que van ser els seus propis companys, i una tercera postura afirma que va ser un accident.
"Llevamos un mundo nuevo en nuestros corazones; y ese mundo está creciendo en este instante". - Buenaventura Durruti
BIBLIOGRAFIA
http://www.generalisimofranco.com/VIDAS/dolores_ibarruri/001.htm
http://www.publico.es/politica/pasionaria-80-anos-historico-discurso.html
http://sobrehistoria.com/la-pasionaria/
http://trianarts.com/recordando-a-dolores-ibarruri-la-pasionaria-sus-frases-y-discursos/
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/montseny.htm
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0044093.xml
https://ca.wikipedia.org/wiki/Frederica_Montseny_i_Ma%C3%B1%C3%A9#Inici_de_la_revoluci.C3.B3_i_la_guerra_civil
http://www.frasesgo.com/autores/frases-de-federica_montseny.html
http://periodicoellibertario.blogspot.com.es/2014/06/quien-fue-buenaventura-durruti-y-por.html
http://www.elhistoriador.com.ar/biografias/d/durruti.php
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/d/durruti.htm
http://guerracivildiadia.blogspot.com.es/2012/10/buenaventura-durruti-1896-1936.html
https://www.aquifrases.com/autor/buenaventura-durruti
No hay comentarios:
Publicar un comentario