LERROUX I EL LERROUXISME
Alejandro Lerroux (1864 - 1949), és un personatge fonamental en la història espanyola de la primera meitat del segle XX. Va ser un periodista i polític amb gran capacitat de paraula que va arribar a representar el centre polític espanyol davant del creixement dels nacionalistes. Va ser president del país en temps de la II República.
Lerroux a Barcelona es va presentar defensant el republicanisme i atacant la forta repressió que s'exercia sobre el moviment obrer. Això li va permetre adquirir una enorme popularitat entre els sectors més humils i obrers de la ciutat. El seu discurs populista i anticlerical, i també la intervenció en diverses campanyes contra els governs de la Restauració, el van fer guanyar el sobrenom de l'Emperador del Paral·lel.
Va ser triat diputat per primera vegada el 1901; i de nou el 1903 i 1905, en les candidatures de la Unió Republicana que havia contribuït a formar juntament amb Nicolás Salmerón.
El 1908 va crear a Santander el Partit Republicà Radical, pretenent que s'estengués per tota Espanya i encapçelant la lluita contra el creixent nacionalisme català. A l'any següent, durant la Setmana Tràgica, Lerroux es trobava fora d'Espanya i llavors l'únic que va mostrar va ser passivitat. Aquest fet va ser el començament de la pèrdua del seu èxit entre els obrers a Barcelona.
Sota el règim republicà, va ocupar un paper polític important. Va formar part d'esquerres, on sostenien les reformes del govern de Manuel Azaña durant el primer bienni (1931-33), en el qual va participar personalment com a ministre d'Estat (1931). Però va anar derivant cap a postures de dretes que el van acostar a l'oposició. El 1933-36 va passar a formar part de la majoria conservadora.
Finalment, però, va quedar desacreditat davant l'opinió pública per l'escàndol del Straperlo, un cas de corrupció lligat al negoci del lloc.
La ideologia del lerrouxisme és basava en l'atac als 3 pilars fonamentals del sistema de la Restauració: la religió, la Propietat i les forces de l'ordre. Aixi, parlava de la creació de les veritables cases del poble i de la publicació del diari "eminentment radical". El 1906, va publicar l'article "Mateu" a La Rebel·lia, on afirmava:
“Jóvenes bárbaros de hoy, entrad a saco en la civilización decadente y miserable de este país sin ventura, destruid sus templos, acabad con sus dioses, alzad el velo a las novicias y elevadlas a la categoría de mujeres para virilizar la especie, penetrad en los registros de propiedad y haced hogueras con sus papeles para que el fuego purifique la infame organización social; entrad en los hogares humildes y levantad legiones de proletarios para que el mundo tiemble ante sus jueces […]. No os detengáis ante los sepulcros ni ante los altares”.
Lerroux va convertir l'anticatalanisme en un dels principals arguments del su programa polític (“sin embargo, amo a España, amo la unidad nacional, quiero la felicidad para mi país”). La premsa lerrouxista i la de la Lliga van iniciar una lluita feroç. Lerroux denunciava el perill que el catalanisme suposava per a “la unidad de la patria”. Del catalanisme afirmava que era “el hijo degenerado de un contubernio monstruoso” i de les Bases de Manresa que eren “incongruentes, reaccionarias, mantenedoras de privilegios antiguos, creadoras de otros nuevos, con alma y tendencia disgregadora, separatistas, inspiradas en un espíritu clerical y aprobadas por obispos de maldita memoria”.
El lerrouxisme va significar una superació de les antigues famílies republicanes i va facilitar, juntament amb la Lliga Regionalista, l’enfonsament del sistema polític dels partits dinàstics a Catalunya. Lerroux va aconseguir per al republicanisme una renovació del suport obrer.
LERROUX, COMPARAT AMB ALBERT RIVERA
Un dels atacs més recurrents per part dels cercles nacionalistes contra el partit Ciutadans és el de comparar-lo amb el Partit Republicà Radical de Lerroux. A tots dos els acusen de anticatalans, populistes i petits burgesos.
Tenen diverses coses en comú:
- Enemics del nacionalisme català- En terres catalanes van crear als dos partits.
- Amants del centre polític, diaris i platós televisius. Lerroux va dirigir més de dotze diaris al llarg de la seva vida.
- Lerroux va caure i es va enfonsar com a polític amb la corrupció del cas del estrarperlo. Albert es va aliar amb el grup irlandès Libertas per acudir a les eleccions europees de 2009.
- Militants en partits diversos alhora. Lerroux va estar amb el republicanisme, després va col·laborar amb l'esquerra republicana i va acabar enfangat en la dreta de la CEDA. Albert va ser membre de les Noves Generacions del Partit Popular, i membre del sindicat socialista UGT, i després va fundar l'actual partit.
- Contra l'Església Catòlica. Albert ha proposat: revisió dels acords amb la Santa Seu; anul·lar les classes de Religió Catòlica en els centres públics; l'educació diferenciada; l'absència de símbols religiosos; i l'eliminació dels vicaris castrenses.
Ciutadans segueix una trajectòria similar al lerrouxisme, però ajustada als temps actuals. Una política social de dretes —inicialment es presentava de centreesquerra. Un partit que no ha condemnat mai públicament ni el franquisme ni el feixisme.
Igual que Lerroux, Albert Rivera va saltar a l'aparador públic arran de l’enfortiment del nacionalisme català. Espanyolista, a hores d’ara insta els seus càrrecs que tinguin una presència arreglada, pulcra i moderna. Lerroux i Rivera: massa coincidències.
Bibliografia:
- http://www.abc.es/espana/20150524/abci-alejandro-lerroux-albert-rivera-201505232011.html?utm_source=abc&utm_medium=rss&utm_content=uh-rss&utm_campaign=traffic-rss
- http://www.finanzas.com/noticias-001/espana/20150524/lerroux-radical-nacionalistas-comparan-2946166.html
- http://www.sapiens.cat/ca/notices/2015/10/ciutadans-el-nou-lerrouxisme-5846.php
- http://www.eleconomista.es/firmas/noticias/6991979/09/15/LerrouxRivera.html
- http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/02/21/el-lerrouxisme-a-la-catalunya-d%E2%80%99inicis-del-segle-xx/
- http://historiaideologias.blogspot.com.es/2011/08/alejandro-lerroux.html
- http://www.fideus.com/biografiesF%20-%20lerroux.htm
- http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0119168.xml
No hay comentarios:
Publicar un comentario