FRANCISCO GINER DE LOS RIOS I INSTITUCIÓN LIBRE DE ENSEÑANZA
A partir del visionat del documental "La Aventura del Saber. Francisco Giner de los Ríos. La acción educativa.", he extret certa informació sobre aquest malagueny del segle IX i la famosa Institución Libre de Enseñanza.
Francisco Giner de los Ríos (Ronda, 1839 - Madrid, 1915), modern, liberal i progressista, va ser un personatge essencial de la cultura espanyola, encara que poc o gens conegut pel gran públic.El 1875 li van apartar de la seva càtedra de Filosofia del Dret i Dret Internacional de la Universitat Central per negar-se a acatar la norma que impedia les crítiques a la religió catòlica o a la monarquia.
Aquest era assagista, pedagog però sobretot mestre, va ser tot un líder cultural i un dels màxims impulsors del procés de modernització de l'educació a Espanya.
Va introduir al pais el pensament del filòsof alemany Krause.
Va destacar en la fundació, al costat d'altres persones, de la institució lliure d'ensenyament al 1876. Ell va entendre ràpidament que el principal problema per a la modernització d'Espanya era l'educació.
Aquesta institució era laica i no existia diferència de sexes, cosa bastant rara per a l'època en la qual hi eren.La institució recollia un seguit d'prinpios, els quals creien fonamentals per a la bona educació:
- Principi d'autonomia: ajudar a crear persones lliures, capaços de desenvolupar-se en la societat i capaços de tenir judici propi per a la seva destinació.
- Principi de la vinculació entre el manual i l'intel·lectual: tots feien tallers, tots jugaven, tots practicaven esport (l'esport era molt important, a més, els institucionistes van portar el futbol a Madrid).
- Una concepció equitativa entre alumne i professor, que no estava basada en la repressió ni en l'autoritat.
Gine dijó: "Si veis niños en la escuela quietos, callados, que ni ríen ni alborotan, es que están muertos, enterradlos.".
- Principi d'educació i no instrucció: no es tracta d'adquirir coneixements, sinó es tracta d'escoltar, aprendre a parlar en públic però també escoltar el que diuen els altres.
No volien llibres de text, sinó el que importava és que prenguessin apunts i així cadascun crear el seu propi llibre.
- Principi de concebre l'educació com un continu, és a dir, no hi ha divisió entre primària, batxillerat ... L'educació comença quan comença la vida i acaba quan s'acaba la vida.
- Un altre principi és el que el professor és un acompanyant del procés en el qual l'alumne és el protagonista, els professors treballaven al mig dels alumnes. Una cosa que afegir és que no hi havia exàmens.
- Finalment, el principi que fa referència al fet que el que succeeix fora de l'aula és més important que el que passa a dins.
En 1910, una junta d'ampliació d'estudis va decidir crear una residència d'estudiants, perquè els nois de Madrid no visquessin en males condicions.
Finalment, l'esclat de la guerra civil, i la posterior dictadura franquista van acabar amb el somni de llibertat mogut per la institució de lliure d'ensenyament.
Hi ha un llibre titulat "Una poderosa força secreta", que exposa que segons ells la institució estava relacionada amb la maçoneria, una força secreta que havia estat la responsable de tots els mals d'aquesta Espanya.
"Las obras lentas son les dudaderas, ojala esta nación lo comprenda algun dia.". - Francisco Giner
MISIONES PEDAGÓGICAS
La proclamació de la República, el 14 d'abril de 1931, va mostrar que les ciutats eren republicanes, però no els pobles petits i els llogarets. El Govern provisional de la República va sentir de seguida que calia guanyar-se a la població rural i reprendre l'antiga aspiració de Giner i Cossío.
Per tant, van crear les Missions Pedagògiques, una iniciativa del Govern destinada a l'alfabetització i a la millora del nivell educatiu i cultural dels sectors més endarrerits de la població espanyola. En aquell moment el percentatge d'analfabets a Espanya era del 44,3%, de més incidència en la població rural.
El seu director intel·lectual va ser Manuel Bartolomé Cossío, qui va dur a terme una de les iniciatives del projecte republicà que considerava indissoluble la unió entre cultura i justícia social.
Algunes de les cites de Manuel, on que reflectits els seus objectius:
“¿Dónde, si no es en la escuela, podrá enterarse el niño, con fundamento, de sus derechos naturales, de sus derechos como ciudadano, del régimen de los poderes públicos en su patria y por dónde, si no es por este camino, ha de llegar algún día a ejercer aquellos derechos con conciencia, a estimarse a sí propio, y a dejar de ser un ciego instrumento, como lo es ahora, en las manos de cualquier intrigante que lo explota para alcanzar sus fines?.”
Aquestes Missions Pedagògiques constaven d'un Servei de Biblioteques (El 1931 no hi havia a penes biblioteques públiques a Espanya, i cap escola rural comptava amb llibres infantils), el Museu del Poble (es componia de dues col·leccions itinerants de pintura, cadascuna amb catorze còpies de quadres dels pintors més famosos de l'escola espanyola), la Secció de Cinema (El 1931, molts pagesos desconeixien l'existència del cinema, i l'anunci de la seva arribada solia congregar grups de persones molt nombrosos, que recorrien grans distàncies a peu per contemplar aquest prodigi), el Cor i Teatre del Poble (estaven integrats per una cinquantena d'estudiants), la Secció de Música (la Missió deixava en alguns dels pobles visitats un gramòfon i una col·lecció de discos, que eren renovats de tant en tant) i el Retaule de Fantoches (com no era possible portar el Teatre de les Missions a tot arreu, el Patronat va decidir ampliar aquests mitjans d'expressió amb la creació d'un guinyol).
La primera de les Missions Pedagògiques es va celebrar a Ayllón (Segòvia), entre el 17 i el 23 de desembre de 1931, i de mica en mica es van anar estenent a la resta d'Espanya.
Finalment, amb el començament de la guerra civil, es van paralitzar aquestes missions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario