lunes, 13 de febrero de 2017

Tema 3 "La Segona República (1931- 1936)" - CLARA CAMPOAMOR Y VICTORIA KENT

CLARA CAMPOAMOR Y VICTORIA KENT

Resultat d'imatges de victoria kent y clara campoamor

En el año 1931, en España se proclama la Segunda República. En esta época, las mujeres eran elegible, pero no podian votar. Clara Campoamor y Victoria Kent fueron las primeras mujeres diputadas que pisaron las cortes y se plantearon luchar por los derechos de la mujer.
Podem observar el títol d'una pàgina en línia (información.com): "Clara Campoamor y Victoria Kent, dos mujeres enfrentadas en la lucha por el voto femenino"
Aquest article fa referència al fet que tot i que aquestes dues dones tenien moltes coses en comú, hi havia una cosa que les diferenciava.

Eren advocades, politiques, feministes i sobretot dones, però van estar en oposició a la batalla del debat sobre el dret al vot de les dones. Durant la II República, Clara Campoamor va aconseguir ser diputada al Partit Radical de Lerroux, d'altra banda, Victòria Kent va aconseguir ser-ho del Partit Republicà Radical Socialista.
El fet que Clara defensés el sufragi femení i que Victòria s'oposés, va provocar moltes burles, pels mitjans de comunicació. Es va poder llegir comentaris com "dues dones només a la Cambra, i ni per casualitat estan d'acord", o "què passarà quan siguin 50 les que actuïn?". Fins i tot el president Azaña, va descriure la transcendental sessió com a "molt divertida".
Van tenir un intens debat dialèctic el dia que es va aprovar el vot femení, l'1 d'octubre de 1931. Aqui adjunto uns fragments d'aquest debat:

Intervenció de Victoria Kent:
 "Señores diputados, pido en este momento a la Cámara atención respetuosa para el problema que aquí se debate, porque estimo que no es problema que debamos pasar a la ligera; se discute en este momento el voto femenino y es significativo que una mujer como yo se levante en la tarde de hoy a decir a la Cámara sencillamente que creo que el voto femenino debe aplazarse. Que creo que no es el momento de otorgarle el voto a la mujer española. Lo dice una mujer que en el momento crítico de decirlo, renuncia a un ideal. (...)
Por creer que con ello sirvo a la República… es por lo que me levanto esta tarde para pedir a la Cámara que despierte la conciencia republicana, que avive la fe liberal y democrática y que aplace el voto de la mujer. Lo pido porque no es que con ello merme en lo más mínimo la capacidad de la mujer; no, señores diputados, no es cuestión de capacidad, es cuestión de oportunidad para la República (...)
Si las mujeres españolas fuesen todas obreras, si las mujeres españolas hubiesen atravesado ya un período universitario y estuvieran liberadas en su conciencia, yo me levantaría hoy frente a toda la Cámara para pedir el voto femenino.Pero en estas horas yo me levanto para decir lo contrario y decirlo con toda la valentía de mi espíritu, afrontando el juicio que de mí puedan formar las mujeres que no tengan este fervor y estos sentimientos republicanos que creo tener. Es por esto por lo que claramente me levanto a decir a la Cámara: o la condicionalidad del voto o su aplazamiento(...)
Hoy, señores diputados, es peligroso conceder el voto a la mujer (…)

Intervenció de Clara Campoamor:
"Señores diputados, lejos yo de censurar ni atacar las manifestaciones de mi colega, señorita Kent; comprendo, por el contrario, la tortura de su espíritu al haberse visto hoy en el trance de negar la capacidad inicial de la mujer… Creo que por su pensamiento ha debido de pasar de alguna forma la amarga frase de Anatole France, cuando nos habla de aquellos socialistas que, forzados por la necesidad, iban al Parlamento a legislar en contra de los suyos. (…) 
Al hablar de las mujeres obreras y universitarias ¿se va a ignorar a todas las que no pertenecen a una clase ni a otra? ¿No sufren éstas como las otras las consecuencias de la legislación? ¿No recae sobre ellas toda la consecuencia de la legislación que se elabora aquí para los dos sexos, pero solamente dirigida y matizada por uno? ¿Cómo puede decirse que la mujer no ha luchado y que necesita una época, largos años de República, para demostrar su capacidad?(....)
(…) Yo, señores diputados, me siento ciudadana antes que mujer y considero que sería un error político dejar a la mujer al margen de ese derecho, a la mujer que espera y confía en vosotros (...) 
No cometáis, señores diputados, ese error político de gravísimas consecuencias (...)
(…) La mujer española espera hoy de la República la redención (…). 
No cometáis un error histórico que no tendréis nunca bastante tiempo para llorar al dejar al margen de la República a la mujer… que está anhelante, aplicándose a sí misma la frase de Humboldt, de que la única manera de madurarse en el ejercicio de la libertad y de hacerla accesible a todos es caminar dentro de ella."

Finalment, el resultat de la votació va ser de 161 vots a favor i 121 en contra. 188 diputats es van absentar de la Cambra en el moment de la votació.






Ara em vull centrar primer de tot a explicar qui era Clara Campoamor;

Resultat d'imatges de clara campoamorAquesta dona va ser una activista espanyola nascuda el 1888. Tota una lluitadora feminista pels drets de la dona. Gràcies a ella, el 1931 es va aconseguir a Espanya l'aprovació del vot femení. Aquesta creia que el sufragi femení era un pas necessari per avançar en el camí de l'emancipació de la dona.
Amb Azaña va formar part de la junta directiva de l'Ateneu de Madrid i es va declarar republicana. A la pregunta d'un diari "Monarquia o República ?, va respondre 'República, República sempre !. Em sembla la forma de govern més conforme amb l'evolució natural dels pobles. I en molts casos la més adequada a la situació d'un país específicament considerat, verbigràcia, Espanya ".

Clara Campoamor es va mantenir fidel als seus principis i defiendió per sobre de tot el dret de les dones a ser considerades ciutadanes per sobre del sentit del seu vot.
La seva lluita no va ser gens fàcil. Però després d'una lluita constant, i després de múltiples traïcions, ella va aconseguir el seu objectiu: el vot femení.

«Creo que lo único que ha quedado de la República fue lo que hice yo: el voto femenino».


Adjunto un documental sobre aquesta dona, que va significar tant:
RTVE - "Clara Campoamor. La mujer olvidada"






Pel que fa a Victòria Kent, a partir de la pàgina Mujeres en la historia, he pogut extreure que;

Resultat d'imatges de victoria kentAquesta va ser una de les figures femenines més destacades de la història del segle XX.

Victòria Kent va ser triada pel president de la república, Alcalá-Zamora, com Directora General de Presons, càrrec ocupat per primera vegada per una dona.Durant els tres anys que va ocupar el càrrec, Victòria va tenir un objectiu principal, dignificar i humanitzar les presons així com prioritzar la inserció per sobre del càstig. Entre les diferents mesures que va prendre per aconseguir els seus fins, es troben la millora de les instal·lacions, del menjar, la llibertat de culte i la substitució de les religioses per funcionàries civils formades per exercir la seva tasca a les presons.

Es va oposar al dret electoral de les dones, argumentant que aquestes influïdes per l'Església, votarien conservador. Al contrari que Campoamor, creia que la majoria de dones encara no estaven preparades per exercir el vot. Primer calia formar-les i allunyar-les de la influència de l'església i de les classes conservadores.

Adjunto un documental sobre Victoria Kent:

No hay comentarios:

Publicar un comentario