Tema 3 "La Segona República (1931- 1936)" - EL CIUTADÀ MACIÀ I LA JOVE REPÚBLICA

EL CIUTADÀ MACIÀ I LA JOVE REPÚBLICA

Després del visionat d'aquest documental, el qual parla no només de Francesc Macià, si no també de com va sorgir la Segona República, la qual va ser de sobte, de que es va crear l'Estatut d'Autonomia en 1932, he pogut extreure informació sobre Macià que és del que bàsicament parlaré en aquesta entrada, això es en el que m'haig de centrar.




Francesc Macià, un gran entusiasta del cine, pràcticament dels còmics, i dintre dels còmics sobretot li apassionava Charles Chaplin. Va anar a veure una pel·lícula al cine, i quan va sortir es va assebentar de que Esquerra Republicana havia guanyat les eleccions municipals.

I tot de sobte, el 14 d'abril de 1931 es va proclamar la República, tot inesperat. Francesc Macià va anar cap a la plaça Sant Jaume, on es trobava tota la gent
Ell va marxar a l'exili, però quan va tornar tothom li anomenava "hèroe", ell si que sabia manar. Era qui manava, era el president. Era un home que sabia tractar als humils, no tenia problemes dialogant informalment amb obrers per exemple, també sabia sintetitzar els problemes tornant-los d'una manera sencilla per a poder-los solucionar.
Quan Macià obria la boca, la gent ja aplaudia, li estimaven molt, ja que era un home molt transparent.
Era una mica excessivament perfeccionista, un home molt emotiu. En el documental el seu nét, Antoni Peyrí i Macià, parla de que li ha quedat un record de quan li va portar al cine, ell va girar el cap i va veure com a Macià, el seu avi, li caien les llàgrimes, i això és una cosa que el caracteritzaba molt.

En poc temps es va fer una figura mítica, era intocable per certa premsa. Molts dibuixants feien caricatures satíriques de diferents personatges, però gairebé ningú s'atrevia a fer-li una així ofensiva a Macià, ja que sabia que després li aniria tot en la seva contra.

Podem observar en uns dels videos del documental com, amb una pissarra, s'anuncia el fet de que el rei se'n va d'Espanya, ja que la monarquia ja no exiteix, ara està present la República:

També es fa referència a una trucada que li va fer Macià a Alcalà Zamora, que era el president del govern provisional, i mentre que a Catalunya el dia 14 d'abril de 1931 ja s'havia proclamat la república des del matí, a Madrid no es va fer fins a la tarda, després d'aquesta trucada.
Alcalà Zamora i Macià tenien una relació molt afectiva, tenien en comú un estil, en aquesta imatge es poden observar als dos:

Francesc negociaba amb el govern central, i en el documental surt la seva veu dient: "des del moment que hi ha aquests homes comprensius i convençuts jo els expresso sincerament, tal com ho desitjo, com crec que cal regir Catalunya".

Macià tenia molta relació amb l'esport, molt important en aquell moment, fins i tot es feien bromes com aquesta:

Alguns deien que Macià habia de tenir un paper més simbòlic que no pas actiu en la política de Catalunya. Però, està clar que ell no volia, no estava disposat a que el retiressin per gran que fos.

El dia de Nadal de 1933, finalment, mor Macià. La mort de Macià es converteix en un element que refon totes les famílies de l'esquerra.
Mite: "Macià, unificador per la mort i després de la mort.".