domingo, 15 de enero de 2017

Tema 2 "El catalanisme polític: precedents, aparició i evolució (1833 - 1931) - NOVA CULTURA CATALANISTA

LA NOVA CULTURA CATALANISTA

ELS JOCS FLORALS

Resultat d'imatges de renaixençaEn els seus inicis, els Jocs Florals van esdevenir una plataforma extraordinària per incentivar i promoure la producció escrita en català i han estat una referència sò- lida i duradora en la creació literària per a moltes generacions que han «tirat» als Jocs amb l’estímul d’obtenir un guardó i el reconeixement públic.


Des dels primers escriptors oralescos dels temps Joaquim Rubió i Ors, Víctor Bala- guer, Adolf Blanch, etc. fins a les grans figures del segle XIX: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Narcís Oller, han estat diverses les generacions que s’han integrat decididament en la dinàmica dels Jocs. 

Primer de tot, s'ha de dir, que els Jocs Florals és un concurs literari de poesia, que desde el segle XIX, s'associa amb la Reinaxença, el naixement del catalanisme i la ciutat de Barcelona. Tot i que, els Jocs Florals tenen el seu origen a Tolosa, l'any 1393, per desig del rei Joan el Caçador, el Comsistori de la Gaia Ciència es va instaurar a Barcelona introduint a Catalunya la tradició del certamen literari dels Jocs Florals. 

El primer diumenge de maig de 1859 es van celebrar els primers Jocs Florals sota el lema: "Fe", "Pàtria" i "Amor". Aquests feien referència a les tres modalitats temàtiques i cada una d'elles li corresponia un premi: Englantina d'Or ("Pàtria"), Viola d'Or ("Fe") i Flor Natural ("Amor"). El poeta que guanyava els tres premis s'anomenava "Mestre en Gai Saber".

Aquests Jocs, segons diu el blog "La Reinaxença, poesia modernista i noucenista", van aconseguir algunes fites bàsiques per la normalització de la nostra cultura al segle XIX:
- Creen un públic que podia consumir cultura escrita en català.
- Apareix la primera infraestructura editorial catalana.
- Donen un prestigi social a la cultura escrita en català.
- Permeten i potencien noves generacions de poetes i prosistes catalans.
- Creen una poètica i propulsen els gèneres literaris.

Ha ha diverses etapes:
- Entre 1859 i 1879, actuen com a centre i motor de la Reinaxença.
- Entre 1880 i 1899, la repetició de la temàtica genera el desacord de les noves generacions.
- Entre 1900 i 1910, s'accepten les noves estètiques i augmenta la qualitat de les obres. 
- Entre 1911 i 1936, els responsables dels Jocs Florals es distancien de les estructures oficials, a causa de l'intent de controlar el certamen per part dels noucentistes.
- Entre 1936 i 1939, s'interrompen per la guerra civil.




REINAXENÇA
Resultat d'imatges de renaixença
La Renaixença va ser un moviment cultural que es va produir a la primera meitat del segle XIX al Principat, un movimiento de recuperació de la lengua i la literatura catalana que es dóna entre 1840 i 1880. Aquesta s'inscriu en el Romanticisme, corrent cultural i artístic imperant a l'Europa post-napoleònica fins a mitjans del segle XIX. Però tot i que rep influència del Romanticisme, són dos moviments diferenciats.
Amb Bonaventura Carles Aribau, autor del poema "Oda a la pàtria" (1833), podríem asssenyalar el començament de la Reinaxença.

Objectius:
- Recuperació del passat de Catalunya.
- Recollir la literatura cultural de tradició oral.
- Normalitzar la llengua.
- Crear una nova literatura.
- Crear òrgans de difusió cultural catalana i enfortir les institucions existents.

Context històric:
Dos fets marquen l'evolució a l'Europa del segle XIX: la revolució francesa i la revolució industrial.
L'absolutisme va tenir el darrer dels seus episodis durante el regnat d'Isabel II. Les tres guerres carlines, els fets de 1835 amb la primera crema massiva de convents, la insurrecció de la Ciutat Comtal i la revolta de Jamància, el 1843.

Característiques:
L'estil de la Reinaxença és proper al Romanticisme europeu, amb predomini dels sentiments, l'exaltació patriòtica i els temes històrics. La llengua emprada barreja cultismes i neologismes amb mots de la cultura popular.

Finalment l'any 1891 molts dels principals actors culturals de la Reinaxença es van reunir en un grup polític catalanista anomenat Unió Catalanista.




ELS CORS CLAVÉ
Resultat d'imatges de josep anselm clavé
Conjunt de societats corals fundades per Josep Anselm Clavé al segle XIX, per tal d'elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant.
Josep Anselm Clavé i Camps va néixer a Barcelona el 21 d'abril de 1824. Es va dedicar a estudiar música i poesia.

El 1850, sota el lema Progrés, Amor i Virtut, Clavé va fundar La Fraternitat, la primera societat coral dels Països Catalans. El cant coral es va estendre per tota Catalunya i va esdevenir una activitat pròpia de les classes obreres, que van trobar una gran oposició per part de les classes altes.
Entre els anys 1860 i 1864 les activitats artístiques d'aquesta federació agruparen milers de cantaires i centenars de músics en diferents concerts.

L'obra de de Clavé, es pot agrupar en dos grups: un primer de música de ball, pensada per ser cantada amb acompanyament musical i un segon de música de concert, sense acompanyament instrumental i de tarannà intimista i recollit.

Amb la mort de Josep el 24 de febrer de 1874, les lluites internes van portar a la primera gran escissió dels Cors de Clavé.
El 1952, sota el franquisme, es reconstituí la Federació de Cors de Clavé, que obtingué reconeixements del règim. El 1971 s’inaugurà el Casal dels Cors de Clavé a Barcelona, i a partir d’aquests anys l’entitat visqué una etapa de transformació. Sense deixar de potenciar les veus d’homes com a especificitat pròpia, donaren entrada a les veus femenines i cors mixtos.

La Federació de Cors de Clavé, agrupa actualment 160 societats corals i al voltant de 5000 cantaires i està organitzada en delegacions.

A continuació, adjunto un enllaç de una cancó d'aquestes Cors:
https://www.youtube.com/watch?v=ddteMbZVje4



BIBLIOGRAFIA 



JOCS FLORALS







RENAIXENÇA







ELS CORS CLAVÉ




No hay comentarios:

Publicar un comentario