Tema 1.5 "Transformacions agràries i expansió industrial al segle XIX" - LA CIUDAD DEL HIERRO

 LA CIUDAD DEL HIERRO

La ciutat de Sagunto, coneguda com la ciutat del ferro, havia estat durant anys pràticament deshabitada, però amb els anys va passar a ser la ciutat on es va desenvolupar una nova societat.
Tot va transcórrer en el segle XX, que aquest va ser testimoni del naixement d'una gran indústria minero-siderúrgica, que durant dècades va marcar la vida de moltes de les persones que vivien allà.
A poc a poc es va anar consolidant una ciutat industrial, que va ser motor econòmic de la Comunitat Valenciana.


Els dos empresaris bascos, Ramón de la Sota i Eduardo Aznar, van triar les costes de Sagunto per a dur a terme l'ampliació de les activitats industrials. El primer que van fer va ser realitzar l'explotació de mines, exportaven el mineral de ferro en uns vaixells cap al extranger, i aquests mateixos vaixells s'encarregaven de portar el carbó necessari per a les empreses basques.


En 1900 es va crear una companyia minera, anomenada Sierra Minera.
Van haver dues prioritats, la primera va ser construir una línia férria que transportés el mineral fins a la mar, i la segona prioritat va ser aixecar un embarcador on poguessin estar els vaixells, que aquest es va inaugurar el 1909.
A més, es trobaven en un bon moment econòmic i això els va ajudar a determinar que construirien una indústria al mediterrani que produís ferro. En 1917, es va constituir la companyia siderúrgica del mediterrani.

Un altre any important és el 1907, ja que va ser quan va arribar el primer tren a la ciutat de Sagunto.


Amb el pas del temps, es va anar creant un nucli de població, de gent que venia de totes bandes per treballar en aquesta indústria, per això mateix, aquesta població va anar creixent al ritme de la factoria.
Es va arribar a donar feina a unes 6000 persones.


Al final del segle, hi va haver una sèrie de canvis globals i aquests van tenir les seves conseqüències, molts dels sectors productius del país es van restructurar. Per exemple, la producció dels Altos Hornos del Mediterrani es va aturar. I també, un parell d'anys després, va tancar la companyia minera.


Gràcies als elements patrimonials que actualment queden, es pot fer un recorregut pel passat, del que va ser una època industrial rica i peculiar. Són una icona per a la població.
Un patrimoni miner-siderúrgic que està present.