Tema 1.5 "Transformacions agràries i expansió industrial al segle XIX" - JORNALERS I LATIFUNDIS A L'ESPANYA CONTEMPORÀNIA

JORNALERS I LATIFUNDIS A L'ESPANYA CONTEMPORÀNIA

Els jornalers vivien d'una manera extremadament miserable.
Abans de res, cal fer referència al fet que el sou que guanyaven era de 1'75 pessetes diàries, i com exposa el document "la miseria del campesinado jornalero" de l'editorial Anaya, al dia els sobraven només 0'08 pessetes per a altres despeses necessaries que tinguessin, com l'alimentació. En segon lloc, aquests jornalers, no treballen els 365 dies de l'any, sinó que únicament en les temporades de recol·lecció i sembra, per tant, encara els costava més pagar les despeses. I portaven una vida de subsistència, no podien optar a més. Les seves vides eren una lluita constant contra la fam.


La presència de jornalers era rellevant al sud-oest del país, en llocs com Extremadura, Andalusia i Castella-la Manxa. El sud d'Espanya estava dominat pels latifundis, finques rústiques d'àmplies dimensions.
Helen Graham en un document titulat "Breu història de la Guerra Civil" diu que l'església, més aviat el sacerdot, sempre s'aliava amb els terratinents i la guàrdia civil, que disparava a aquells que no tenien feina i recollien aglans i llenya en els latifundis, i això va fer que els jornalers fossin totalment anticlericals.
Durant la II República, va augmentar la conflictivitat social, es pot comprovar amb el testimoni del militant obrer Joan Misut, que explica com al seu poble, hi havia un capellà que quan venia algun jornaler a per oli, ell li feia bollos al càntir perquè així hagués menys oli. Ells, els senyors, tenien el poder, i sobretot els diners. Els era igual que morissin de fam, els donava absolutament igual.
Els jornalers es tornaven feres en no poder alimentar els seus fills, el que s'entén perfectament.


En la defensa de la República, els sindicats obrers feien nombrosos cartells propagandístics que tractaven de mobilitzar els jornalers i feien referència al greu problema agrari.

Finalment, adjunto un petit poema de Miguel Hernández que fa referència al patiment de milions de persones condemnades a la fam i a condicions de vida i de treball que ratllaven la servitud: