Claudina Estévez
Va decidir emigrar a l'Argentina, a causa de la construcció d'un embassament que va fer que els veïns haguessin d'abandonar el seu poble. I a banda, allà ja tenia un tiet seu, que havia emigrat uns anys abans.
Allí va treballar en un hotel, i era el comodí, és a dir, feia de tot, omplia els llocs de les que faltaven. No parla de que li fos malament ni bé, simplement es guanyava la vida com podia per treure al seu fill davant, ja que era mare soltera.
Quan va viatjar a Espanya, es va adonar que no tenia pàtria, ja que a l'Argentina era la gallega, i a Espanya, l'argentina.
CHILE
Víctor Pey
Es va allistar com a voluntari en defensa de la República. A França, després de passar per un camp de concentració, del qual van sortir gràcies a la seva germana que era membre de la maçoneria, Pablo Neruda els va seleccionar (al seu germà, la seva mare, la seva germana i ell) al costat de milers de refugiats més, per anar direcció Xile.
Gràcies a la seva carrera acabada d'enginyer, al costat del seu germà, van poder vivir força bé, treballant en diverses coses que ells sabien fer.
Va realitzar una operació econòmica de abast polític, la compra del Diari "Clarín", diari de gran circulació a Xile.
COSTA RICA
Visitación Puertas Fresneda
Va viure bastant malament en el temps de la guerra cívil, i a la postguerra. Va decidir anar-se a Cadis a estudiar infermeria, i allí va conèixer a un jove de Costa Rica de família benestant que estudiava medicina. Al cap d'un temps, després de casar-se a Madrid, es van anar a viure a Costa Rica.
Al princpi, aquest país li va semblar decebedor, perquè pensava que seria més bonic.
Va aconseguir treball, i encara que el sou no era molt alt, el seu treball li ha permès la possibilitat d'accedir a una pensió.
Se segueix sentint cent per cent espanyola.
CUBA
Rosalia Pérez Ojeda
La seva mare era cubana, i va voler tornar a la seva terra, de manera que tots es van anar a viure allà. Ella no volia anar-se'n ja que tenia un nuvi, amb el qual es veia d'amagat des dels quinze anys.
Allà va trobar feina, on la van tractar molt bé i va poder educar les seves filles, que després que el seu marit morís, va haver d'exercir de pare i de mare.
Al principi, es va quedar sorpresa pel color de pell de les persones, i les tocava pensant que destenyien, ja que mai havia vist això.
Ella se sent cubana, l'han tractat de luxe en aquest país, i està orgullosa de la gent que viu allà.
MÉXICO
Manuel Mier Bobes
Els seus pares els van enviar a Mèxic, a ell i al seu germà, a causa de que tenien por que fossin mobilitzats en la Guerra Mundial.
La imatge de Mèxic els va impressionar bastant, El primer any va ser dur per a ells, cap molta calor.
El primer treball el descriu com una condemna, els empleats vivien d'una manera miserable.
Allà, es diferenciava molt als espanyols dels mexicans, i portava a diverses disputes. Però aquesta orgullós de la gent mexicana, i els considera germans, per haver-li tractat bé en moltes situacions i haver-li ajudat.
PANAMÁ
Ricardo Pérez Medín
A causa de la guerra cívil, ell i la seva dona es van exiliar a França, i Ricardo va ser tancat en un camp de concentració. Les notícies que se sentien dels bons salaris a Panamà, els va fer emigrar cap allà.
A Panamà va treballar de cambrer perquè no li quedava una altra.
Segons les seves pròpies paraules, Panamà ha significat per a ell i la seva família, molt més que un lloc d'acollida. Allà van trobar la pau, la tranquil·litat, la llibertat i l'afecte de la gent panamenya.
URUGUAY
Maria Inmaculada Cedrés Padrón
L'avi matern de Maria, va ser el que els va dir que s'anessin a viure allà, i això van fer.
Per a ella, acostumada a un poble d'una illa volcànica, veure aquella ciutat amb els seus carrers, els seus edificis, li va semblar al·lucinant.
Al principi, les monges la diferenciaven i la posava enrere de l'aula, on ni tan sols ella podia veure. Però això va ser canviant amb els anys, quan es va anar a un altre lloc, on va començar a fer amistats.
Es va casar als vint anys amb un gallec, que també vivia allà, i li va començar a anar bastant bé en el tema del treball al llarg del temps.
Sent un gust amarg quan recorda la seva condició d'emigrant.
VENEZUELA
Ángeles Sala Arija
Era d'una família acomodada, però quan va esclatar la guerra cívil, tot es va enfonsar, i van haver d'exiliar a França. Després d'haver esclatat la Guerra Mundial, la família d'Ángeles decideix anar-se a viure a Mèxic, però per alguna raó el vaixell no va fer escala en aquest país, sinó que a Veneçuela.
Va treballar durant cinquanta-cinc anys, en diversos llocs, en alguns d'ells es va haver d'anar per ser estrangera.
Els veneçolans la tractaven bé, i se sentia estimada.
La inquietud que li provoca la situació política d'aquest país, ha fet que reprengui la religió. I resa tots els dies per la salvació del seu país, Veneçuela.
RETORNADOS
Ángela Escribano Romeda
La guerra civil, els va afectar profundament, a ella i al seu marit, i van decidir exiliar-se a França.
Uns compatriotes els van animar a emigrar a Bolívia i reconeix que va plorar com una magdalena quan va escoltar parlar la seva mateixa llengua després de tants anys.
Els començaments van ser durs, van percebre clarament rebuig dels bolivians, per als que els espanyols eren uns lladres, fills de conqueridors. I a banda, les condicions de vida eren pèssimes.
La mort del seu marit i la greu situació econòmica, la van animar a tornar a Espanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario