Tema 6 "La transició i la democràcia (1975-1986)" - PRESIDENTS

PRESIDENTS

La història, ens ensenya que les successions solen ser traumàtiques, però, com portar o van deixar el país els tres primers presidents de la democràcia?




Començaré pel primer president democràtic després de la dictadura de Franco, Adolfo Suárez (Cebreros, Àvila, 1932).
La seva impecable trajectòria, el seu bon fer i la seva relació amb la Corona van portar a col·locar-se en la llista dels possibles candidats a la presidència d'Espanya i després de diverses reunions el 3 de juliol de 1976 va ser nomenat pel Rei, President del Govern amb la gran responsabilitat d'encarregar de desmuntar les estructures franquistes.


L'elecció de Suárez provoca expectació i recels, tant a Espanya com a l'estranger. Després de jurar el càrrec, realitza el seu primer missatge televisat, amb un llenguatge directe i la convicció d'instaurar la democràcia en breu temps.
Va governar quatre anys i set mesos, amb cinc gabinets diferents, diverses remodelacions i un total de 58 ministres diferents.

El camí de la transició a la democràcia estava traçat, i malgrat les dificultats, va culminar amb èxit amb l'aprovació de la Llei de Reforma Política a referèndum el 15 de desembre i la celebració de les primeres eleccions democràtiques el 15 de juny de 1977.
Malgrat tot, les tensions originades durant la seva presidència van passar factura a Suárez. Cap a 1980, el president no era capaç de liderar i mantenir unit al seu partit, la Unió de Centre Democràtic (UCD).
Les accions violentes de la ultradreta i el terrorisme d'ETA, la crisi econòmica i la manca d'acords polítics van afeblir al govern. El 29 de gener de 1981 Adolfo Suárez va dimitir com a president del govern. Poc després es va produir el cop d'Estat del 23-F.
Es va dedicar a la seva família, especialment, a la seva filla Marián i la seva dona, Amparo, ambdues malaltes de càncer. La seva esposa va morir el 2001 i la seva filla en 2004.

En segon lloc, es troba Felipe González (Sevilla, 1942), polític socialista espanyol, president del govern entre 1982 i 1996.

En 1964 va ingressar en el Partit Socialista Obrer Espanyol, amb el qual va participar en la lluita contra la dictadura de Franco des de la clandestinitat i va ascendir ràpidament en el partit.

Felipe va conduir al socialisme espanyol a una profunda renovació: modernitzar el seu missatge polític en un sentit més moderat i proper a les preocupacions populars, va acréixer la seva presència entre els treballadors de totes les regions d'Espanya i va intensificar les relacions amb els partits socialistes europeus. Amb tot això va contribuir a fer del PSOE el primer partit de l'oposició i alternativa de govern a la UCD del president Suárez.

Després de la victòria del PSOE del 20 d'octubre de 1982, en la qual va obtenir el 48,3% dels sufragis i 202 diputats, la primera majoria absoluta d'un partit a la democràcia, va ser escollit president del govern espanyol pel Congrés dels Diputats, i va encapçalar un govern en el qual Alfonso Guerra fou designat vicepresident. Posteriorment va guanyar també les eleccions de 1986, 1989 i 1993, les dues primeres amb majoria absoluta.

En l'últim període va ser criticat per dos problemes: la desunió en les files socialistes, i d'altra banda, la imatge del president es va anar deteriorant a mesura que els mitjans de comunicació anaven traient a la llum successius escàndols al voltant dels múltiples casos de corrupció que s'havien produït sota l'Administració socialista ia les sospites de complicitat de l'Estat en la guerra bruta contra el terrorisme d'ETA.

El PSOE va perdre les eleccions europees, municipals i autonòmiques de 1994 i les generals de 1996, i Felipe González es va retirar de la prefectura del partit el 1997.

"Ningún ciudadano debe sentirse ajeno a la hermosa labor de modernización, progreso y solidaridad que hemos de realizar entre todos"

Y en tercer lloc, es situa Jose Maria Aznar (Madrid, 1953). Va ser president del Govern durant vuit anys, des de 1996 fins a 2004. Aznar es va iniciar en la política ben d'hora en Aliança Popular, que després es transformaria en el Partit Popular. 

Al 1996 va ser triat però sense majoria absoluta. Entremig Aznar va sobreviure, el 1995, a un atemptat terrorista comès per ETA. No obstant això, en les eleccions de 2000 José María Aznar si que va aconseguir la majoria absoluta. 

Durant el seu mandat com a president del Govern va liderar un important procés de reformes econòmiques i socials. Gràcies a les liberalitzacions i la competència, al control pressupostari, la racionalització de la despesa pública i les reduccions d'impostos, es van crear a Espanya gairebé 5 milions de llocs de treball.

Una de les preocupacions més importants de José María Aznar era la lluita contra el terrorisme.

El dijous 11 de març de 2004, tres dies abans de la data assenyalada per a la celebració de les eleccions generals, esclaten a Madrid deu bombes en quatre trens de rodalies causant la mort a 191 persones i ferint a més de 1.500. Era el major atemptat terrorista de la història espanyola i europea. 

Aznar va trucar personalment als directors dels principals diaris nacionals per transmetre'ls el seu absolut convenciment que ETA era l'autora de la matança. 

Durant els dies següents a l'atemptat, es va deslligar una forta polèmica sobre la seva autoria, inicialment atribuïda a ETA pel govern de José María Aznar. 

Sembla que Aznar no va manipular deliberadament la informació oficial sobre els atemptats terroristes de Madrid. La primera informació policial que aquell dia va arribar al Govern apuntava a ETA. Quan van començar a arribar dades que apuntaven en direcció contrària a la hipòtesi d'ETA, la bola ja no podia aturar-se sense transmetre la sensació que el Govern havia mentit. Era molt difícil modular el missatge.

Davant la confusió sobre l'autoria de l'atemptat, uns 11 milions de persones van sortir al carrer exigint «volem saber la veritat». 

El diumenge 14 de març de 2004, tres dies després dels assassinats, es van celebrar segons el previst eleccions generals, amb una altíssima participació, superior al 75%; la victòria va ser per al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), el que va permetre al seu líder, José Luis Rodríguez Zapatero, convertir-se en president del govern, substituint en el càrrec a Aznar. Els socialistes havia aconseguit 164 diputats -els havien faltat 12 per a la majoria absoluta-, mentre que el candidat del PP, Mariano Rajoy, es va quedar en 148 escons. 

BIBLIOGRAFIA

http://www.abc.es/elecciones/20n-2011/noticias/abci-herencias-presidentes-gobierno-espana-201111211908.html

http://www.hola.com/biografias/adolfo-suarez/

http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20160703/402900939301/espana-politica-transicion-democratica-adolfo-suarez-presidente-del-gobierno.html

http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/bachillerato/espana/democratica_01_02.html

http://www.abc.es/espana/20140321/abci-suarez-biografia-201403181857.html

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/g/gonzalez_felipe.htm

http://elpais.com/diario/2002/10/22/espana/1035237613_850215.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Felipe_Gonz%C3%A1lez_M%C3%A1rquez#President_de_Govern_.281982-1996.29

http://www.que.es/temas/jose-maria-aznar.html

http://www.jmaznar.es/es/curriculumvitae

http://hispanoteca.eu/Landeskunde-Spanien/Historia/Legislaturas%20de%20Jos%C3%A9%20Mar%C3%ADa%20Aznar.htm