Tema 1.4 "La crisi del sistema de la Restauració" - MIGUEL DE UNAMUNO

MIGUEL DE UNAMUNO

Miguel de Unamuno, famós escriptor, pensador, filòsof, de la generació del 98, nascut a Bilbao el 1864. Tenia un tarannà polèmic, li encantava estar en contra de tot. La tercera guerra carlina va ser una experiència tràgica que el va marcar.
L'any 1914 va ser obligat a dimitir del seu càrrec acadèmic perquè atacava la monarquia d'Alfons XIII. També en 1924 va ser desterrat a Fuerteventura pel seu enfrontament amb la dictadura de Miguel Primo de Rivera. Finalment, va tornar al seu càrrec de rector a Salamanca, i va romandre allà fins a la seva mort. Va morir el dia 31 de desembre de 1936 mentre xerrava amb uns amics, dient els últims versos i les últimes cartes.
Per a ell, la vida és agonia, lluita entre l'intel·lecte i el sentiment.
Unamuno era un enemic total de la mort, ell no volia morir. Considerava que la mort era definitiva, però creure que es pot sobreviure i creure que no morirem, és necessària perquè puguem viure. Per a ell, amb el que primer es troba el filòsof és amb si mateix, com a voluntat de no morir. La seva obra intenta buscar un sentit a l'existència humana a través de la idea de la immortalitat. No va arribar a tenir del tot una fe cristiana, per aquest tema de la immortalitat.

(Informació extreta del video: La aventura del pensament).

"En el orden religioso apenas hay cosa alguna que tenga racionalmente resuelta, y como no la tengo, no puedo comunicarla lógicamente, porque sólo es lógico y transmisible lo racional. Tengo, sí, con el afecto, con el corazón, con el sentimiento, una fuerte tendencia al cristianismo sin atenerme a dogmas especiales de esta o de aquella confesión cristiana." - va escriure en el seu llibre Mi religión y otros ensayos breves.
En aquest llibre també podem trobar com diu: "Y bien, se me dirá, “¿Cuál es tu religión?”. Y yo responderé: mi religión es buscar la verdad en la vida y la vida en la verdad, aun a sabiendas de que no he de encontrarlas mientras viva; mi religión es luchar incesante e incansablemente con el misterio; mi religión es luchar con Dios desde el romper del alba hasta el caer de la noche, como dicen que con Él luchó Jacob. No puedo transigir con aquello del Inconocible o Incognoscible, como escriben los pedantes ni con aquello otro de “de aquí no pasarás”. Rechazo el eterno ignorabimus. Y en todo caso, quiero trepar a lo inaccesible."
Va deixar clar: "De lo que huyo, repito, como de la peste, es de que me clasifiquen, y quiero morirme oyendo preguntar de mí a los holgazanes de espíritu que se paren alguna vez a oírme: “Y este señor, ¿qué es?”."


Miguel de Unamuno era un defensor de la llengua catalana i ell opinava que duesciutadanies no eren possibles ja que com exposa el diari "Público" en la secció: Unamuno: "Justo es que España pierda Cataluña", Unamuno deia que si ets de Catalunya i vius allà, no només ets ciutadà espanyol sinó que també ets ciutadà català.
Al diari online "Levante (el mercantil valenciano)" he pogut trobar informació de com Unamuno li va escriure una carta a Azaña (futur president de la República), explicant-li que no podia presentar-se a una conferència, que estava destinada a fer-se a l'Ateneu de Madrid, per assumptes familiars i en la qual anava a parlar: "sobre la soberanía catalana en lo que hace al uso de la lengua con consideraciones sobre el conflicto de dos culturas".
I advertia a Azaña dient-li que "Cataluña ha de acabar, y muy pronto, por separarse del todo del Reino de España y constituirse en Estado absolutamente independiente". I va afegir: "Justo es, pues, que España pierda ahora Cataluña. Y la perderá, no me cabe duda de que la perderá... La federación no es más que una hoja de parra".

En l'únic enregistrament de la veu d'Unamuno, se sent com el diu que la gent ha d'aprendre a llegir amb les orelles no amb els ulls, ell temia que les seves paraules morissin en els llibres i que no fossin escoltades pels altres.