Tema 1.3 "L'època de la Restauració Borbònica" - EL DESASTRE COLONIAL DEL 98

EL COST ECONÒMIC I HUMÀ DE LA GUERRA

La guerra d'independència cubana va transcórrer entre els anys 1895 i 1898, i va provocar una gran descendència de l'economia a Espanya, que es debia tant als temes humans com als deutes de guerra. La insuficiència dels diners per dur a terme el manteniment militar i de la guerra no era tant com les pressions dels que es beneficiaven del muntatge colonial. El problema colonial, era per a molts una qüestió de negocis.
Els costos materials i humans de la guerra es van carregar més sobre les classes més desfavorides, i a més a més la incapacitat econòmica per assumir tots aquests costos de la guerra i de la liquidació colonial va acabar provocant situacions d'indefensió entre els afectats.

Tots els espanyols estaven obligats al servei militar ja que és el que s'havia aprovat en la llei de 1837. Aquests havien de pagar per així no anar, però la majoria no tenia diners per poder fer-ho. Per tant, en el reclutament per Ultramar anaven principalment joves espanyols de classes baixes.
Aquests no estaven en les condicions que ha d'estar un exèrcit professional, estaven desnodrits i anaven per obligació, no per devoció ni per al seu benefici. Es trobaven en condicions d'higiene desfavorables, no tenien prou aliment i tampoc roba. Els soldats tornaven a la seva pàtria malalts i amb l'esperança que es poguessin millorar
El que es resumeix en tres llargs anys de lluites que van provocar moltes morts de joves espanyols, i això deixa clar el desastre humà que va significar la guerra per a la població.
Després els repatriats, que volien tornar a Espanya, havien de enfrontar-se a una sèrie de problemes com la reinserció social i laboral, cosa que en el pais no era fàcil. Les condicions de vida i de treball eren bastants dures i insuportables. La repatriació va originar un greu cost social.
També hi havia els que van optar per quedar-se a l'illa, després de la independència, conservant la nacionalitat o assumint la cubana.

La guerra de Cuba va ser el major desplaçament militar de la història: uns 220.000 soldats espanyols van ser portats a la guerra. No es pot saber exactament quants soldats van morir, ja que durant la guerra del 95, en els documents oficials es van recollir només una part dels morts.

El 12 d'agost de 1898 es va donar per acabada la guerra, encara que el tema de la independència la havien de seguir discutint els cubans contra el govern de Washington.
Finalment, els EE.UU li van donar un temps a Espanya per finalitzar l'evacuació de les colònies independitzades. L'evacuació espanyola de Cuba tenia a moltes persones per embarcar i moltes d'elles malaltes, de manera que un gran nombre d'espanyols es van quedar a terra. Aquests esperaven un passatge gratuït per poder abandonar Cuba, sobretot les vídues i orfes de militars. Però a la Hisenda espanyola li va interessar parar la repatriació gratuïta al més aviat possible, i això mostrava que li donaven igual els problemes que deixava a Cuba.

Finalment, els que es van quedar més pobres encara després de la guerra i els seus familiars van tenir el trist privilegi de poder dirigir cartes de petició a la Reina Regent al principi i, després, a Alfons XIII, suplicant que se'ls concedís algun donatiu o algun ajut per poder seguir amb les seves vides.



Informació extreta del document: "el coste económico y humano de la guerra".